Descobreix el Passeig Maragall
Descobreix la història del Passeig Maragall i els seus voltants mentre gaudeixes dels jardins, espais i edificis emblemàtics del barri. Reviu el passat agrícola del Passeig Maragall a través de les masies que encara es conserven i esbrina d’on vénen alguns dels topònims més populars que donen nom als nostres carrers i jardins. Descobreix el Passeig Maragall i voltants, et sorprendràs!
Casa Giol
Ubicada a la cantonada del passeig de la Font d'en Fargas amb el Passeig Maragall, va ser un dels primers habitatges que es van construir en aquest indret, l'any 1912.
Centre Cívic Torre Llobeta
La Torre Llobeta, actual seu del Centre Cívic dels barris de Villapicina i Torre Llobeta de Nou Barris, té els seus orígens en una casa pairal de finals del segle XV.
Església Ortodoxa Romanesa
L'Església Ortodoxa Romanesa Sant Jordi del carrer Capella és el primer temple ortodox romanès d'obra nova a tot el territori nacional.
Jardins de Can Miralletes
Els Jardins de Can Miralletes amb la seva Masia del segle XVIII a l'interior, són una de les zones verdes per passejar i jugar preferides pels veïns del barri.
Jardins de Can Xiringoi
Ubicats a l'antic recinte de les cotxeres d'autobusos de Borbó, aquests jardins són una de les zones verdes més àmplies del barri amb 7.000 m2 d'espais per seure, córrer, passejar i fer exercici.
Torre Garcini
Documentada des de 1754, la Torre Garcini és una de les darreres masies en peu del Guinardó. Catalogada com a bé d'interès documental, conserva una torre i els dos pous amb els quals s'abastia la finca.
Plaça Maragall
Antic encreuament dels camins que unien Barcelona amb els pobles limítrofs, avui barris, la Plaça Maragall és avui dia un dels centres neuràlgics del Guinardó.
Els Quinze
A principis del s. XX, el preu del bitllet de tramvia des de la Pl. Urquinaona a l'avui carrer Garcilaso era de 15 cèntims i això va donar lloc al nom de l'actual avinguda dels Quinze.
El Passeig Maragall que dóna nom al nostre Eix Comercial es va començar a urbanitzar a partir del segle XX, encara que abans té una llarga e interessant història lligada al passat agrícola dels nostres barris i a l'antic Camí d'Horta d'origen medieval que unia Barcelona amb el que era llavors, un poble de les rodalies de la ciutat.
Aquest camí que coincidia amb el llit de la riera d'Horta i altres torrents, travessava els camps que avui dia conformen l'entramat de carrers i places al voltant del Passeig Maragall fins arribar al Portal Nou, al costat del Parc de la Ciutadella. Actualment, només el carrer Garrotxa es correspon a un tram del camí original, encara que la definició dels marges del Passeig Maragall, molts dels topònims dels barris del Districte i diversos dels seus espais més emblemàtics, estan directament relacionats amb aquest camí.
Durant segles, el Camí d'Horta va ser utilitzat pels pagesos que portaven els seus productes a vendre dins de les muralles de Barcelona, els traginers i, també, pels viatgers que entraven i sortien de la ciutat. Les bugaderes d'Horta que recollien els farcells de roba bruta de Barcelona per rentar a les fonts del seu poble, també eren unes assídues d'aquest camí, que en els darrers segles van fer servir a més, els barcelonins benestants que s'havien fet construir cases d'estiueig al voltant de l'avui Passeig Maragall. Allà passaven les vacances, gaudint de l'aire pur i la tranquil·litat, cada cop més difícil de trobar a una Barcelona que creixia sense parar.
Algunes d'aquestes cases continuen encara dempeus, com la Casa Giol, de 1912, i un dels primers edificis construïts a la cantonada del Passeig Maragall amb el de la Font del Fargas. També existeixen i resulten part de la memòria viva del passat del passeig i voltants, algunes de les poques masies que es conserven avui dia a la ciutat, com la Torre Llobeta (s.XV), Can Miralletes (s.XVIII), la Torre Garcini (s.XVIII), o Can Fargues (s.XI), entre altres.
Gairebé totes aquestes masies i les que van funcionar a la zona – Más Ferrer, Can Xiringoi, Can Girapells, Ca n'Aloi, Can Sabadell, Can Vintró, Can Bartra,... - eren explotacions agràries i ramaderes, autònomes i autosuficients. Els seus principals conreus eren el blat de moro, blat, ordi i civada i en algunes terres, com les de la Torre Garcini havien fins i tot vinyes.
El traçat del tramvia d'Horta, primer tramvia de vapor i després tramvia elèctric, recordat amb una placa a l’avinguda dels Quinze, la construcció de les cotxeres de Borbó i la inauguració oficial del Passeig Maragall al 1915, van significar la desaparició i afectació de moltes d'aquestes masies o dels seus terrenys, mentre que l'obertura i urbanització del passeig va ser la conseqüència natural de la millora de les connexions entre Barcelona i els antics pobles circumdants de Barcelona.
Diversos punts del traçat del Camí d'Horta, avui dia a l'àrea d'influència del Passeig Maragall, s'havien convertit en encreuaments molt importants i centres neuràlgics de comunicacions entre La Sagrera, Santa Eulàlia, Gràcia i Horta i la urbanització del Passeig Maragall, amb 24 metres d'amplada perquè pogués passar el tramvia, no va fer més que facilitar el seu accés i l'arribada de nous veïns a la zona.
Ara bé, la transformació més gran de l'entorn es produí quan el Passeig Maragall va començar a urbanitzar-se definitivament a partir de 1930 i molt especialment, ja, després de la Guerra Civil.
En aquestes dècades, masies de llarga tradició van desaparèixer, com Mas Ferrer (s. XVIII), a la cantonada del Ptge. de la Travessera de Gràcia i Passeig Maragall, un lloc estratègic de repòs per a viatgers; o Can Sabadell (S.XVII), que va acollir entre 1901i 1905 el camp del Barça, després que el club hagués d'abandonar els terrenys de Can Casanovas (de Can Sabadell l'equip es va traslladar a jugar al Camp de l'Hospital Clínic i d'allà, l'any 1909, al del carrer Indústria, primer estadi del F.C. Barcelona).
Malgrat aquestes pèrdues i altres, el Passeig Maragall i voltants guanyaren amb la seva urbanització nous espais i edificacions que avui dia són icones importants del barri. Tal és el cas, per exemple, de les cases per obrers del Passeig Maragall, o la mateixa Plaça Maragall i molts altres edificis que en aquella època es van construir ja, amb locals comercials als seus baixos.
Allà, a poc a poc van començar a instal·lar-se petits comerços de tota mena, donant l'impuls definitiu al nou barri construït al voltant del Passeig Maragall que dit de pas, rep el nom en honor al poeta Joan Maragall, assidu a les tertúlies de la Torre Llobeta, que organitzava el seu amic Josep Maria Comas d'Argemir, propietari des de 1877 de la masia, i cap de la nissaga que la mantindrien oberta fins a 1964, quan va ser cedida a l'Ajuntament per dedicar-la a ús social.
